Abaixem la persiana.

Aquesta revetlla encara podreu brindar amb vi i cava comprat al Lluquet.
Però a partir de l’1 de gener del 2012, baixarem definitivament la persiana.

Les coses han de tenir un començament i un final. El Lluquet va inaugurar-se el 30 de novembre del 2007, ara fa quatre anys. Va ser un projecte que vam encetar la Sandrine Lucas i en Gil Coma, i que poc després va continuar amb la Mercè Masana i en Gil. Durant aquest anys hem comptat amb la inestimable col·laboració del Josep M. Pinto, la Carmen Palomino, la Mercè Bages i la Montse Masana.

El temps que ha transcorregut des d’aleshores ens ha permès consolidar una clientela que, en moltes ocasions, ha transcendit la simple relació de botiguer i client, per passar a ser amics. També volem fer una menció especial als “socis” del club del Lluquet, la confiança que ens han demostrat i el seu compromís amb la botiga ens han ajudat a arribar fins aquí.

Ara però, no sense gran pesar, pensem que ha arribat el moment de tancar portes. La fredor dels números pot contrastar amb el caliu de la botiga, però del bon ambient no en viu ningú i els comptes són els que acaben imposant  un tancament que, de no haver gaudit de l’estimació de tanta gent i de la pròpia autoestima dels responsables de la botiga, racionalment s’hauria d’haver produït fa temps.

Vam donar-nos tres anys de coll per consolidar el negoci, per donar-nos a conèixer, i en aquest quart exercici havíem d’avaluar quin era l’impacte real que teníem. I, per la situació que es viu a nivell general o per les pròpies mancances que haguem pogut tenir, la tossuda realitat comptable ens aconsella com a millor opció un tancament a temps, abans que veure els creditors fent cua a la porta.

Tanquem amb la convicció d’haver-ho fet el millor que hem sabut. Assumim que hem tingut alguns condicionants, principalment la disponibilitat de temps, que ens han impedit anar més enllà. Estem, això sí, contents del camí recorregut. I sobretot, ens sentim satisfets d’haver-lo pogut recórrer acompanyats de tantíssima gent que ha cregut en aquest projecte. Sentim una lògica tristor per la decisió que ens veiem obligats a prendre, però alhora experimentem una immensa gratitud cap a totes aquelles persones amb qui hem compartit l’experiència.

Tast de Pinord

Pinord és una de les empreses grans, entre el grup de mitjanes. Entenem que les grans són molt grans (Codorniu, Freixenet, Torres) i, a molta distància, les segueixen empreses que podríem anomenar mitjanes com Juvé i Camps, Pinord i d'altres.
Aquesta és la definició que va donar-nos en Joan, comercial de Pinord que ens va acompanyar el passat dijous dia 24 per conduir un tast d'alguns dels principals productes que presenta aquest celler de Vilafranca.
Un dels productes que està tenint molt d'èxit a la botiga és el vi Mireia, un vi fet en un 70% de muscat i en un 30% de gewustraminer. Un vi aromàtic i sec, a l'estil dels també preuats Gessamí de Gramona o Perfum de Raventós. L'èxit d'aquest vi -o d'aquesta gamma de vins- no és només al Lluquet, ens comentava el representant de Pinord que està tenint molt d'èxit i creix cada anyada la demanda d'aquest producte. Tant és així, que el gran referent de Pinord, el vi negre DO Penedès fet a partir de cabernet sauvignon principalment i una mica de merlot, el Chateldon, de nom, varietats de raïm i estètica molt afrancesats... està començant a veure perillar la seva supremacia. Segons ens va comentar, aviat veurà actualitzada la seva imatge a l'estil del que ja van fer al seu dia amb l'anterior "Vinya Mireia" que ha esdevingut el "Mireia" amb una imatge molt moderna.
Mireia i Pinord van ser els dos primers productes que vam tastar. Però Pinord, com han fet totes les empreses del vi, s'han implantant més enllà de les terres que les han vist néixer. I avui, podem gaudir de productes Pinord elaborats a Ribera del Duero i al Priorat. La política d'expansió de les empreses les ha orientat a comprar petits cellers de zones amb projecció i a absorvir-ne la seva producció per tal de millorar-ne la qualitat a partir de l'experiència, l'equip d'enologia i dels mitjans que disposa un gran elaborador. I aquestes van ser les nostres dues següents consumicions i destinacions: Vaquos, un reserva de Ribera del Duero, i el + 7, un Priorat fet a partir de cabernet, syrah i la imprescindible garnatxa.

Tast d'Eudald Massana Noya

Dijous passat va visitar-nos el celler Eudald Massana Noya. Ens van visitar la copropietària del celler, Ester Tous, i l'enòloga d'aquest celler, Natàlia Duran, la qual va conduir magistralment un tast de quatre vins de producció pròpia.
Eudald Massana és un celler que elabora vins a partir de les seves pròpies vinyes. Tant les vinyes com el procés dins la bodega és ecològic, certificat pel CCPAE, i incorpora també innovadores pràctiques biodinàmiques, és a dir, que tenen en compte la influència de la Lluna i es potencien les defenses naturals de la planta i de la terra per fer front a les malalties enlloc del tractaments curatius convencionals. Seria l'equivalent a la medicina homeopàtica per a les persones. Tot això és el procés i és importantíssim, malgrat que no tingui cap influència en el producte final perquè el resultat és un vi, però ja se sap que un bon raïm sempre és el punt de partida necessari per fer un bon vi. Vull dir amb això que un vi ecològic/biodinàmic o un vi convencional no tenen perquè distingir-se en el paladar. El que compta al final és el que aboquem a la copa i us asseguro que els quatre productes que vam tastar d'aquest celler van ser celebrats per tots els assistents pel seu gust i qualitat.
Concretament vam començar pel cava brut nature Família. Un cava molt fresc i dinàmic, fet majoritàriament amb la varietat macabeu, cosa que li confereix unes aromes molt pronunciades a fruita blanca, sobretot peres i pomes verdes. Vam experimentar amb aquest cava tot el procés de cata: aromes, color, gust i aromes retronasals. Ens va cridar l'atenció el seu carbònic lleuger i petit, conseqüència de la seva criança. Un cava molt recomanable i molt apte per gaudir-ne sense complicacions.
El tast va seguir amb el xarel·lo que presenten amb el nom d'Avi Ton. Un xarel·lo aromàtic, que passa quatre mesos per bóta nova, cosa que li confereix olors més complexos. Ens suggeria fruites tropicals, sobretot molt marcada la pinya. També hi trobàvem notes de vainilla. És un vi elaborat a partir de ceps vells, de baixa producció i de grau alcohòlic notable (13%).
Finalment vam tastar dos vins negres: Cepell 2010, un negre jove que fa de mot bon beure, i que és el resultat del cupatge de tres varietats: ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon, del qual ja en vam seleccionar l'anyada 2009 per al club. Finalment vam tastar La Creueta, un negre amb criança de 12 mesos fet a partir de cabernet sauvignon principalment i de merlot. Aquesta darrera ampolla molt marcada per les fruites vermelles de bosc i amb notes a torrats. També es notaven les espècies, sobretot pebre i pebrot verd típiques del cabernet.
Els vins van agradar per la seva qualitat, però les explicacions que en va fer l'enòloga Natàlia Duran van convertir-los en més que excel·lents per la combinació que va saber fer de conceptes tècnics i anècdotes per amenitzar la vetllada. Crec que tothom va aprendre al mateix temps que s'ho va passar bé. Escoltar la Natàlia va ser un espectacle i el tast pràcticament un show, en el millor dels sentits. Una persona que parlava dels "seus" vins d'una forma vivencial, demostrant que els cellers petits -Eudald Massana elabora poc més de cent mil ampolles l'any- el procés d'elaboració es viu en primera persona i amb una intensitat especial. I la Natàlia era la síntesi perfecta d'aquesta proximitat i estimació pel producte.

Tres anys després

El Club comença les seves seleccions el mes de gener del 2008. D'aleshores ençà, aquest és el recorregut fet: 36 seleccions corresponents a 3 anys seguits de tries de vins d'arreu que ens han portat a tenir la confiança d'una seixantena de persones que, mes rere mes, recullen la seva selecció amb la corresponent nota de cata.

DENOMINACIONS D'ORIGEN (nombre d'ampolles)

• Penedès: 20
  
• DOs de França: 9
• Cava: 7
  
• Empordà: 6
• Argentina: 3
• Pla del Bages: 3
  
• Rioja: 3
• Itàlia: 2
• Rueda: 2
  
• Terra Alta: 2
  
• Ribera del Duero: 2
  
• Mallorca: 2
• Califòrnia: 1
• Hongria: 1
• Rias Baixas: 1
• Costers del Segre: 1
• Montsant: 1
• Priorat: 1
• Sense DO = 5 (Pardas Sumoll, Vega del Jiloca, Malvasia, Vi de missa i Cervesa)

De les 36 seleccions, és a dir, 72 ampolles, les proporcions de blancs, negres i rosats han anat de la següent manera:

• Blancs: 22
• Rosats: 6
• Negres: 34
• Cava: 7
  
• Altres: 3 (Malvasia, Vi de Missa i Cervesa)

Calendari de tastos

Les properes setmanes hem preparat tres tastos: dos de vins i un de cervesa. Seran en dijous i a les 8 del vespre.
El 3 de febrer presentarem els vins del celler Eudald Massana, del qual hem ofert en la selecció del club el seu cava Brut Nature i el seu vi negre Cepell, ambdós de producció ecològica.
El 24 de febrer tindrem ocasió de tastar diversos productes del celler Pinord. Fa temps que tenim el vi Mireia com un dels més preuats de la botiga. Un vi aromàtic fet amb les varietats gewurztraminer i muscat. Tastarem aquest vi i d'altres productes d'aquest celler.
Finalment, en aquesta programació, hem incorporat un tast de cerveses, un propòsit que ens havíem fet fa dies, sobretot d'ençà que venem algunes cerveses artesanes a la botiga. El tast de cerveses serà el 10 de març.
Totes aquestes activitats requereixen d'incripció prèvia i del pagament d'una quota.

Horari de festes

Aquests dies són especials i per celebrar-ho com cal a les taules no hi pot faltar un bon vi i un bon cava i, per als torrons, un bon vi dolç.
Per aquest motiu, les dues darreres setmanes de l'any 2010 i la primera del 2011 al Lluquet ampliem l'horari:

Dilluns 20, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimarts 21, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimecres 22, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dijous 23, MATÍ obert de 10 a 14h i TARDA de 17:30 a 20:30h
Divendres 24, MATÍ obert de 10 a 14h i TARDA de 17:30 a 20:30h
Dissabte 25, Nadal, MATÍ obert de 10 a 14h
Diumenge 26, Sant Esteve, MATÍ obert de 10 a 14h

Dilluns 27, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimarts 28, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimecres 29, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dijous 30, MATÍ obert de 10 a 14h i TARDA de 17:30 a 20:30h
Divendres 31, MATÍ obert de 10 a 14h i TARDA de 17:30 a 20:30h
Dissabte 1, Cap d'Any, MATÍ obert de 11 a 14h
Diumenge 2, MATÍ obert de 10 a 14h

Dilluns 3, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimarts 4, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dimecres 5, cavalcada, TARDA obert de 17:30 a 20:30h
Dijous 6, Reis, MATÍ obert de 11 a 14h
Divendres 7, TARDA de 17:30 a 20:00h
Dissabte 8, MATÍ obert de 10 a 14:30h
Diumenge 9, MATÍ obert de 10 a 14:30h

Bones festes a tothom!

Santa Llúcia

Avui, diada de santa Llúcia, hem pogut veure un dels administradors de la festa, David Julià, lluint la samarreta del Lluquet que reprodueix la imatge de la Santa. Volem agrair-li aquest detall, per l'acceptació que suposa de la nostra iniciativa i el reconeixement públic que n'ha fet, posant-se-la en un dia tan assenyalat.
Aquesta imatge és la que està representada a l'etiqueta del nostre vi, que ens elabora Vins El Cep a partir de raïms de la varietat ull de llebre. Aquest mateix vi també ha acompanyat el menú especial de santa Llúcia que s'ha servit avui al restaurant El Cigró d'Or. També volem fer públic el nostre agraïment al cuiner Oriol Llavina per haver triat el nostre vi.

Tercer aniversari

Tal dia com avui de fa tres anys, el Lluquet obria les seves portes per primera vegada. La gesta era mèrit de la Sandrine i el Gil, dos gelidencs que no es coneixien fins aleshores, però que es van aventurar a obrir un establiment especialitzat, que catapultés la cultura del vi fins a Gelida, que apropés el Penedès al nostre municipi, que esdevingués una referència per als amants del vi i el cava, un espai que fos la continuïtat del paisatge de vinyes que domina el nostre municipi, que condensés el coneixement ancestral de les masies que tradicionalment elaboraven vins en la foscor dels seus cellers... En els dies previs a l'obertura del Lluquet és de justícia també mencionar el Josep Maria, la Magda i el Lluís, que van proporcionar-nos una ajuda inestimable.
Tres anys després, aquells coneguts de poc, ja no són socis, però en canvi han estret els seus llaços d'amistat. I l'aventura continua. Ara, sota la responsabilitat de la Mercè i el Gil. Algú ens va dir que per consolidar un negoci calien tres anys. Doncs bé, ja hi hem arribat. El Lluquet està consolidat? No han estat tres anys gens fàcils. Nosaltres confiem que encara pugui créixer i ens esforçarem perquè així sigui, per molts anys més.

Trenta-dues

Trenta-dues són les seleccions del club que hem realitzat fins ara. Vam començar les seleccions de "El Club del Lluquet" al gener del 2008. Per tant, són 12 seleccions que corresponen als dotze mesos del 2008, 12 més del 2009 i, d'aquest any 2010, en portem 8 quan escrivim aquestes ratlles, en ple mes d'agost. El Club ha anat de menys a més i, avui, ja depassem la cinquantena de socis i tenim un nucli ben consolidat.
Perquè ens ha vagat, hem fet una estadística de les ampolles seleccionades. També ho hem fet perquè és una informació que ens va bé de conèixer, ja que a vegades el dia a dia no et deixa tenir la perspectiva que voldries sobre un objectiu que havies fixat inicialment.
El Club volíem que fos una oportunitat per descobrir vins. Perquè a tots ens passa que quan ens agraden una o dues refererències, ja siguin de marques, cellers o zones geogràfiques, ens costa a vegades moure'ns d'allà. Pensem que les dues ampolles que seleccionem cada mes han ajudat a obrir el ventall de referències que teníem. La cultura del vi s'assoleix així.
D'altra banda Gelida és al Penedès i no volíem renunciar a la nostra pertinença a un "terrer" concret dins del trencaclosques de les denominacions d'origen. De manera que des de l'obertura al món del vi que és el Lluquet, que vol abraçar la producció d'arreu del planeta, de cap manera preteníem bandejar la zona d'on som: el Penedès i la DO Cava. I ningú no ens podrà retreure que no haguem mirat amb especial interès cap a la comarca, tal com ens demostren les dades que a continuació us presentem. Potser sí que el capítol "cava" queda una mica coix, però això també és conseqüència de la preferència manifesta d'una majoria dels membres del club pels vins negres que, aquests sí, guanyen volgudament per golejada.
Aquí teniu les dades dels primers trenta-dos mesos del club:

DENOMINACIONS D'ORIGEN (nombre d'ampolles)

• Penedès: 19
• DOs de França: 9
• Cava: 5
  
• Empordà: 6
• Argentina: 3
• Pla del Bages: 3
  
• Itàlia: 2
  
• Rioja: 2
• Terra Alta: 2
  
• Califòrnia: 1
• Hongria: 1
• Rias Baixas: 1
• Ribera del Duero: 1
• Mallorca:1
• Costers del Segre: 1
• Montsant: 1
• Priorat: 1
• Sense DO = 5 (Pardas Sumoll, Vega del Jiloca, Malvasia, Vi de missa i Cervesa)

De les 32 seleccions, és a dir, 64 ampolles, les proporcions de blancs, negres i rosats han anat de la següent manera:

• Blancs: 20
• Rosats: 6
• Negres: 30
• Cava: 5
• Altres: 3 (Malvasia, Vi de Missa i Cervesa)

Les dades fins avui són aquestes i no les podem canviar. Això no vol dir que no es puguin rectificar en un futur. Com sempre, restem oberts als vostres comentaris i valoracions: si cal que introduïm alguna modificació, serem receptius. El Club el fem entre tots.

Que santa Llúcia ens conservi... la línia?

El Lluquet havia de tenir una samarreta d'estiu, només era qüestió de temps. Era una assignatura pendent, que ens portava de cap cada estiu. Finalment, aquest any 2010 hem trobat una idea que ens satisfeia, perquè combinava l'elegància (d'una samarreta negra), l'originalitat (del disseny amb els ulls de santa Llúcia, imatge del nostre vi) i la reivindicació gelidenca (santa Llúcia és copatrona de Gelida).
N'hem fet un tiratge curt, per comprovar si l'hem encertada o no. Si us agrada o no. La tenim a la venda a la botiga per 12 euros. També hem fet tallatge de dona, sense mànigues.
Santa Llúcia ens ha de conservar la vista, però ara també la línia.

La selecció de cerveses del Lluquet.

Primer va ser la Rosita, la cervesa artesanal de Tarragona. La bona acollida que ha tingut la iniciativa entre els nostres clients i amics ens ha portat a buscar més cerveses artesanes, provinents de microcerveseries. Ara la Rosita està acompanyada de la cerseva Pura Pale que s'elabora a la Masia Agullons de Mediona i també de les cerveses del Montseny, amb quatre varietats: Negra, Lupulus, Blat i Malta.

Ara, també cervesa

El cap de setmana passat vam incorporar com a novetat la cervesa artesanal de Tarragona "Rosita". Diversos clients ens havíeu demanat que tinguéssim cerveses. De moment, podeu adquirir la "Rosita" al Lluquet al preu de 2 euros, en les variants normal, d'ivori (afruitada) i negra amb avellanes d'Alcover.
Amb aquesta incorporació obrim el ventall de productes que oferim. Continuem especialitzats en vins i caves, amb un ampli assortit dels de Gelida, i mantenim una selecció de vins dolços i alguns destil·lats.
Ara, amb la cervesa "Rosita", ens obrim a un camp nou en el que volem continuar indagant, per oferir-vos cerveses artesanals de qualitat.

Segon aniversari, redecorant

Amb motiu del segon aniversari de la botiga, que s'esqueia el 30 de novembre, vam proposar-nos actualitzar una mica la distribució inicial. Amb l'experiència d'aquests dos anys, intuíem quina mena de canvi podia afavorir la imatge i la distribució del producte. I pensem que l'hem endevinada bastant, perquè havent augmentat els prestatges on tenim exposades les ampolles, la sensació és que hem guanyat espai. L'entrada és més diàfana i la circulació per l'interior més còmoda. Hem agrupat tot el cava a l'entrar i el vi el tenim tot sota la volta. Hem desagrupat el producte de Gelida, però el mantenim destacat dins de cada secció: cava, vi blanc Penedès, vi rosat Penedès i vi negre Penedès.

Selecció de novembre.

Aquest mes de novembre hem fet una cosa inèdita a la selecció del club. Hem triat, per satisfer un ampli ventall de clients, un blanc i un negre. Però aquesta no és la novetat.
La novetat d'aquesta selecció és que per primera vegada posem un vi sense DO, és a dir, sense Denominació d'Origen reconeguda. Es tracta del Vega del Jiloca, un vi de la terra, com s'anomenen els vins que no tenen encara una procedència que compti amb una institució que en reguli la producció. Però estem convençuts que en pocs anys, sentirem a parlar d'aquesta zona del sud de Saragossa com una zona emergent, amb pretigi contrastat. Es tracta d'un vi d'alta graduació (14,5%) procedent de vinyes velles de garnatxa de baixa producció i sòl de pissarra. A alguns els fa pensar, per les característiques, en un futur "Priorat" de l'Aragó.
L'altra vi que hem triat és un xarel·lo típicament del Penedès, del celler Ferrer i Catasús de la Granada. Després d'oferir-vos els darrers mesos dos blancs amb un marcat caràcter dolç (Claudia de Vallformosa i Torrontés de Lurton), aquesta vegada anem per un blanc amb personalitat, amb cos i bona estructura malgrat la seva joventut. Un bon exemple de les possibilitats d'aquesta varietat que ara s'està experimentant per part de molts cellers al Penedès, amb resultats encoratjadors.

Tast de vins negres

Ahir dissabte vam fer el primer tast de vins de la temporada de tardor-hivern. La veritat és que hem passat l'estiu sense fer cap activitat, ja que sembla que la calor i el bon temps no convida tant a fer aquesta mena de tastos. Ahir repreníem i ho féiem amb una mestra de cerimònies coneguda i amb solvència contrastada, la Sandrine Lucas, l'enòloga que va conduir amb gran mestratge les gairebé tres hores de tast.
El plantejament era el d'una introducció al món del vi, un mini curset concentrat en el que es va parlar del raïm i les vinyes, de l'elaboració del vi i, finalment, de la seva degustació.
Per fer-ho més pràctic, vam tastar quatre vins de quatre varietats diferents i de quatre zones geogràfiques ben allunyades entre sí: ull de llebre del Penedès, merlot de Bordeus, cabernet sauvignon de Califòrnia i syrah d'Austràlia.
Finalment, per comprovar la dificultat que suposa tenir record de les olors, un dels sentits més importants a l'hora de tastar un vi i també un dels sentits més descuidats, vam jugar al joc de les olors. Oloràvem unes càpsules d'aromes i apuntàvem què ens suggerien. Sovint s'escoltava "conec aquesta olor però no sé dir què és". Tot plegat per demostrar que el nas, com els altres sentits, poden educar-se amb entrenament. Un divertimento per acabar que, després d'haver tastat els quatre vins, va provocar moments de gran hilaritat.

L'octubre viatger

Després d'un parell de mesos oferint-vos vins del Penedès (Cava Marquès de Gelida, vins de Vallformosa i can Feixes) i de Catalunya (el Priorat de l'agost), tornem a viatjar.
Si el mes de juliol us oferiem un rosat de França i un blanc d'Hongria, aquest mes d'octubre tornem a sortir al continent europeu per visitar una zona encara inèdita a les nostres seleccions: Itàlia, i ho fem visitant la zona vinícola més coneguda, Chianti. Us en presentem un vi molt balsàmic, el Piccini 2008.
Per anar a buscar el blanc hem anat més enllà. Al Nou Món. Amb una varietat, la torrontés, que és el resultat d'un encreuament entre un muscat i l'autòctona criolla chica. Al Tierra de Luna la presència del muscat es fa evident, amb el gust a fruita i la dolçor característica, amb una punta sorprenent d'agulla que equilibra el grau elevat d'aquest vi: 13'5%. Un blanc que ens ha fet patir abans d'arribar a la botiga (coses de la distribució) però que finalment ha arribat amb tota la seva potència.

Selecció de setembre

El setembre el Penedès fa olor de most. Per tot us trobareu tractors carregats de raïm que traslladen el fruit d'un any de treball fins a les bodegues, perquè continui l'evolució que ha de transformar el most en vi, el sucre en alcohol.
Com que es tracta d'un mes especial al Penedès, hem volgut tornar a seleccionar dos vins de la terra.
El blanc és un Vallformosa de Vilobí del Penedès, de nom Clàudia. Un vi elaborat a partir de les varietats Parellada i Muscat, un d'aquest vins fruitats que tant d'èxit tenen a la botiga entre els bevedors de vi blanc. Un típic vi aromàtic, però fresc i lleuger (és del 2008), molt característic del Penedès.
El vi negre que us oferim pràcticament no necessita presentació: el negre selecció de Can Feixes, 2006. Molt conegut per part dels nostres clients, recomanat des del primer dia, només dir-vos que és, al nostre entendre, un dels grans vins penedesencs, amb una excel·lent relació qualitat-preu. Un dels vins que teníem ganes d'oferir-vos per la seva provada solvència.

L'agost és festa major

L'agost és la festa major de Gelida... i la de Sant Llorenç i la de bona part dels municipis de Catalunya.
Per això al Lluquet ens posem d'etiqueta. Perquè la festa major també es mereix una selecció major, una selecció de nivell alt, com de nivell superior seran les festes que viurem aquest mes.
Pels rostits, pels canelons... per aquells plats que s'elaboren especialment per dies assenyalats, un negre que estarà a l'alçada és aquest Mas de Subirà, un priorat que assoleix un grandíssim nivell sense tenir un preu privatiu, per ser de la zona d'on prové. Un vi que estem segurs que tindreu en compte en endavant. Per cert, és la primera vegada que seleccionem un priorat i, de debò, pensem que hem trigat però que l'espera valia la pena.
La segona ampolla que us posem és un clàssic de la botiga, segurament el producte més venut al llarg d'aquest any i mig que portem oberts. Una aposta segura, coneguda i contrastada, que avalem per gust i experiència, el Brut Nature del Marquès de Gelida. Un cava gran reserva que també podreu treure amb el cap ben alt en qualsevol dels àpats d'aquests dies.
Bona festa major a tothom!
I si us queda temps, entre les vacances i les festes majors, digueu-nos si esteu d'acord o no amb nosaltres!

Juliol, selecció "ad hoc"

Tot i que sabem que majoritàriament sou gent de negres, el juliol no podem posar-vos altra cosa que uns vins que es puguin beure ben fresquets, perquè som a ple estiu.
Hem seleccionat dos vins europeus, un blanc d'Hongria de Tokaji i un rosat de França, de la zona mediterrània de les Côtes du Rhône.
El rosat francès Château des Estubiers té la particularitat de ser un vi elaborat seguint les premises de l'agricultura biodinàmica, de la qual cada cop en sentim a parlar més. Es tracta, en essència, d'aplicar a la terra, a les plantes, al raïm, al most... una mena d'homeopatia, evitant l'ús de productes químics.
El blanc hongarès Disznoko és un blanc d'entitat, dens, afruitat i sec. Us sorpendrà. Què hi dieu?

Selecció de juny: la gran assignatura pendent

El mes de juny, per acomiadar-nos dels negres que sembla que en ple estiu no acompanyin tant, vam afrontar una de les assignatures pendents del Club. No només posàvem dos negres d'entitat, dos negres de pes per aprofitar les últimes alenades d'aire fresc del capvespre abans de la invasió canicular que amenaçava d'arribar, sinó que a més vam aprofitar per presentar dues zones d'on encara no n'havíem presentat cap selecció i no serà perquè no siguin zones de reconegut prestigi vitivinícola: la Rioja i la Ribera del Duero.
Dos tempranillos, el Sierra Cantabria, un rioja de criança i el Vizcarra, un ribera d'anyada, que afegeixen aquestes dues denominacions de renom a la llista de les seleccions del Club. Podeu opinar, si voleu.