Tast de Pinord

Pinord és una de les empreses grans, entre el grup de mitjanes. Entenem que les grans són molt grans (Codorniu, Freixenet, Torres) i, a molta distància, les segueixen empreses que podríem anomenar mitjanes com Juvé i Camps, Pinord i d'altres.
Aquesta és la definició que va donar-nos en Joan, comercial de Pinord que ens va acompanyar el passat dijous dia 24 per conduir un tast d'alguns dels principals productes que presenta aquest celler de Vilafranca.
Un dels productes que està tenint molt d'èxit a la botiga és el vi Mireia, un vi fet en un 70% de muscat i en un 30% de gewustraminer. Un vi aromàtic i sec, a l'estil dels també preuats Gessamí de Gramona o Perfum de Raventós. L'èxit d'aquest vi -o d'aquesta gamma de vins- no és només al Lluquet, ens comentava el representant de Pinord que està tenint molt d'èxit i creix cada anyada la demanda d'aquest producte. Tant és així, que el gran referent de Pinord, el vi negre DO Penedès fet a partir de cabernet sauvignon principalment i una mica de merlot, el Chateldon, de nom, varietats de raïm i estètica molt afrancesats... està començant a veure perillar la seva supremacia. Segons ens va comentar, aviat veurà actualitzada la seva imatge a l'estil del que ja van fer al seu dia amb l'anterior "Vinya Mireia" que ha esdevingut el "Mireia" amb una imatge molt moderna.
Mireia i Pinord van ser els dos primers productes que vam tastar. Però Pinord, com han fet totes les empreses del vi, s'han implantant més enllà de les terres que les han vist néixer. I avui, podem gaudir de productes Pinord elaborats a Ribera del Duero i al Priorat. La política d'expansió de les empreses les ha orientat a comprar petits cellers de zones amb projecció i a absorvir-ne la seva producció per tal de millorar-ne la qualitat a partir de l'experiència, l'equip d'enologia i dels mitjans que disposa un gran elaborador. I aquestes van ser les nostres dues següents consumicions i destinacions: Vaquos, un reserva de Ribera del Duero, i el + 7, un Priorat fet a partir de cabernet, syrah i la imprescindible garnatxa.

Tast de vins negres

Ahir dissabte vam fer el primer tast de vins de la temporada de tardor-hivern. La veritat és que hem passat l'estiu sense fer cap activitat, ja que sembla que la calor i el bon temps no convida tant a fer aquesta mena de tastos. Ahir repreníem i ho féiem amb una mestra de cerimònies coneguda i amb solvència contrastada, la Sandrine Lucas, l'enòloga que va conduir amb gran mestratge les gairebé tres hores de tast.
El plantejament era el d'una introducció al món del vi, un mini curset concentrat en el que es va parlar del raïm i les vinyes, de l'elaboració del vi i, finalment, de la seva degustació.
Per fer-ho més pràctic, vam tastar quatre vins de quatre varietats diferents i de quatre zones geogràfiques ben allunyades entre sí: ull de llebre del Penedès, merlot de Bordeus, cabernet sauvignon de Califòrnia i syrah d'Austràlia.
Finalment, per comprovar la dificultat que suposa tenir record de les olors, un dels sentits més importants a l'hora de tastar un vi i també un dels sentits més descuidats, vam jugar al joc de les olors. Oloràvem unes càpsules d'aromes i apuntàvem què ens suggerien. Sovint s'escoltava "conec aquesta olor però no sé dir què és". Tot plegat per demostrar que el nas, com els altres sentits, poden educar-se amb entrenament. Un divertimento per acabar que, després d'haver tastat els quatre vins, va provocar moments de gran hilaritat.