La selecció de cerveses del Lluquet.

Primer va ser la Rosita, la cervesa artesanal de Tarragona. La bona acollida que ha tingut la iniciativa entre els nostres clients i amics ens ha portat a buscar més cerveses artesanes, provinents de microcerveseries. Ara la Rosita està acompanyada de la cerseva Pura Pale que s'elabora a la Masia Agullons de Mediona i també de les cerveses del Montseny, amb quatre varietats: Negra, Lupulus, Blat i Malta.

Ara, també cervesa

El cap de setmana passat vam incorporar com a novetat la cervesa artesanal de Tarragona "Rosita". Diversos clients ens havíeu demanat que tinguéssim cerveses. De moment, podeu adquirir la "Rosita" al Lluquet al preu de 2 euros, en les variants normal, d'ivori (afruitada) i negra amb avellanes d'Alcover.
Amb aquesta incorporació obrim el ventall de productes que oferim. Continuem especialitzats en vins i caves, amb un ampli assortit dels de Gelida, i mantenim una selecció de vins dolços i alguns destil·lats.
Ara, amb la cervesa "Rosita", ens obrim a un camp nou en el que volem continuar indagant, per oferir-vos cerveses artesanals de qualitat.

Segon aniversari, redecorant

Amb motiu del segon aniversari de la botiga, que s'esqueia el 30 de novembre, vam proposar-nos actualitzar una mica la distribució inicial. Amb l'experiència d'aquests dos anys, intuíem quina mena de canvi podia afavorir la imatge i la distribució del producte. I pensem que l'hem endevinada bastant, perquè havent augmentat els prestatges on tenim exposades les ampolles, la sensació és que hem guanyat espai. L'entrada és més diàfana i la circulació per l'interior més còmoda. Hem agrupat tot el cava a l'entrar i el vi el tenim tot sota la volta. Hem desagrupat el producte de Gelida, però el mantenim destacat dins de cada secció: cava, vi blanc Penedès, vi rosat Penedès i vi negre Penedès.

Selecció de novembre.

Aquest mes de novembre hem fet una cosa inèdita a la selecció del club. Hem triat, per satisfer un ampli ventall de clients, un blanc i un negre. Però aquesta no és la novetat.
La novetat d'aquesta selecció és que per primera vegada posem un vi sense DO, és a dir, sense Denominació d'Origen reconeguda. Es tracta del Vega del Jiloca, un vi de la terra, com s'anomenen els vins que no tenen encara una procedència que compti amb una institució que en reguli la producció. Però estem convençuts que en pocs anys, sentirem a parlar d'aquesta zona del sud de Saragossa com una zona emergent, amb pretigi contrastat. Es tracta d'un vi d'alta graduació (14,5%) procedent de vinyes velles de garnatxa de baixa producció i sòl de pissarra. A alguns els fa pensar, per les característiques, en un futur "Priorat" de l'Aragó.
L'altra vi que hem triat és un xarel·lo típicament del Penedès, del celler Ferrer i Catasús de la Granada. Després d'oferir-vos els darrers mesos dos blancs amb un marcat caràcter dolç (Claudia de Vallformosa i Torrontés de Lurton), aquesta vegada anem per un blanc amb personalitat, amb cos i bona estructura malgrat la seva joventut. Un bon exemple de les possibilitats d'aquesta varietat que ara s'està experimentant per part de molts cellers al Penedès, amb resultats encoratjadors.

Tast de vins negres

Ahir dissabte vam fer el primer tast de vins de la temporada de tardor-hivern. La veritat és que hem passat l'estiu sense fer cap activitat, ja que sembla que la calor i el bon temps no convida tant a fer aquesta mena de tastos. Ahir repreníem i ho féiem amb una mestra de cerimònies coneguda i amb solvència contrastada, la Sandrine Lucas, l'enòloga que va conduir amb gran mestratge les gairebé tres hores de tast.
El plantejament era el d'una introducció al món del vi, un mini curset concentrat en el que es va parlar del raïm i les vinyes, de l'elaboració del vi i, finalment, de la seva degustació.
Per fer-ho més pràctic, vam tastar quatre vins de quatre varietats diferents i de quatre zones geogràfiques ben allunyades entre sí: ull de llebre del Penedès, merlot de Bordeus, cabernet sauvignon de Califòrnia i syrah d'Austràlia.
Finalment, per comprovar la dificultat que suposa tenir record de les olors, un dels sentits més importants a l'hora de tastar un vi i també un dels sentits més descuidats, vam jugar al joc de les olors. Oloràvem unes càpsules d'aromes i apuntàvem què ens suggerien. Sovint s'escoltava "conec aquesta olor però no sé dir què és". Tot plegat per demostrar que el nas, com els altres sentits, poden educar-se amb entrenament. Un divertimento per acabar que, després d'haver tastat els quatre vins, va provocar moments de gran hilaritat.