Entrades
Ahir dissabte vam fer el primer tast de vins de la temporada de tardor-hivern. La veritat és que hem passat l'estiu sense fer cap activitat, ja que sembla que la calor i el bon temps no convida tant a fer aquesta mena de tastos. Ahir repreníem i ho féiem amb una mestra de cerimònies coneguda i amb solvència contrastada, la Sandrine Lucas, l'enòloga que va conduir amb gran mestratge les gairebé tres hores de tast.
El plantejament era el d'una introducció al món del vi, un mini curset concentrat en el que es va parlar del raïm i les vinyes, de l'elaboració del vi i, finalment, de la seva degustació.Per fer-ho més pràctic, vam tastar quatre vins de quatre varietats diferents i de quatre zones geogràfiques ben allunyades entre sí: ull de llebre del Penedès, merlot de Bordeus, cabernet sauvignon de Califòrnia i syrah d'Austràlia.
Finalment, per comprovar la dificultat que suposa tenir record de les olors, un dels sentits més importants a l'hora de tastar un vi i també un dels sentits més descuidats, vam jugar al joc de les olors. Oloràvem unes càpsules d'aromes i apuntàvem què ens suggerien. Sovint s'escoltava "conec aquesta olor però no sé dir què és". Tot plegat per demostrar que el nas, com els altres sentits, poden educar-se amb entrenament. Un divertimento per acabar que, després d'haver tastat els quatre vins, va provocar moments de gran hilaritat.
3 comentaris:
Quin plaer, assistir al "curset" de Tastavins dissabte passat!
Beure vi està molt bé, assaborir-lo ja és un nivell més. I anar millorant en el tast, una satisfacció que no té preu.
Per als qui partiem de zero (fa 30 anys vaig fer un curset a sobre el local del Funi), la lliçó de la Sandrine va ser com anar a pàrvuls tot sabent que més endavant anirem pujant de nivell...
La sesssió no va tenir desperdici, amb el Gil com a mestre de cerimònies i la Mercè desplegant la seva amabilitat per donar la benvinguda als participants.
El format de dissabte tarda, un encert per compatibilitzar l'agenda als qui entre setmana ho tenim difícil.
Un deu per al Lluquet i ànims per seguir impartint primària, segundària, batxillerat i... vés a saber!
Sí, senyor Lluquet, en efecte, tres hores que van passar sense adonar-nos-en. D'acord amb en Miquel, a més, el dissabte a les set (si el Barça ho permet) és un dia i una hora ideal per a tastar vins... i sortir a menjar a alguna banda o endur-se una ampolla per sopar a casa.
Ja ens anireu informant d'altres activitats.
A reveure
Josep Maria
Tots duem un tastavins dintre!
Als que ens agrada el vi, de vegades pensem que tastar vins requereix molts anys d’esforç si més no una excepcional sensibilitat genètica fronterera amb el paranormal per a descobrir desenes d'aromes i desenes de sensacions en boca, que sovint ens acomplexa, doncs no son capaços de distingir-ne més que uns pocs de manera clara...o cap.
El curset de dissabte al Lluquet amb la Sandrine, m’ha fet oblidar, quasi, la dissociació entre tastet i plaure que havia tingut en altres cursets, quan la insistència en els aspectes tècnics de la degustació deixa de banda que el vi és una beguda per a gaudir.
No vull una cultura abstracta del vi, sinó un contacte directe, una relació pràctica i buidar els dubtes que tinc.
És veritat que la descripció d'un vi guanya amb una certa bellesa literària, ja que no parlem d'un líquid o un aliment, sinó d'una beguda emocional. És veritat que el tastavins professional ha d'exposar la complexitat aromàtica i gustativa que descobreixi en el vi. I és veritat que es necessita ensenyar la tècnica de la degustació. Però buscant sempre un equilibri entre ensenyar i divertir, que l'aficionat gaudi i aprengui.
I tot això dissabte, ho varem assolir. Enhorabona!
Jorleny
Publica un comentari a l'entrada