
Ahir dissabte vam fer el primer tast de vins de la temporada de tardor-hivern. La veritat és que hem passat l'estiu sense fer cap activitat, ja que sembla que la calor i el bon temps no convida tant a fer aquesta mena de tastos. Ahir repreníem i ho féiem amb una mestra de cerimònies coneguda i amb solvència contrastada, la
Sandrine Lucas, l'enòloga que va conduir amb gran mestratge les gairebé tres hores de tast.

El plantejament era el d'una introducció al món del vi, un mini curset concentrat en el que es va parlar del raïm i les vinyes, de l'elaboració del vi i, finalment, de la seva degustació.
Per fer-ho més pràctic, vam tastar quatre vins de quatre varietats diferents i de quatre zones geogràfiques ben allunyades entre sí:
ull de llebre del Penedès,
merlot de Bordeus,
cabernet sauvignon de Califòrnia i
syrah d'Austràlia.

Finalment, per comprovar la dificultat que suposa tenir record de les olors, un dels sentits més importants a l'hora de tastar un vi i també un dels sentits més descuidats, vam jugar al joc de les olors. Oloràvem unes càpsules d'aromes i apuntàvem què ens suggerien. Sovint s'escoltava "conec aquesta olor però no sé dir què és". Tot plegat per demostrar que el nas, com els altres sentits, poden educar-se amb entrenament. Un
divertimento per acabar que, després d'haver tastat els quatre vins, va provocar moments de gran hilaritat.